PRESÓ=TORTURA

El passat 1 d’octubre, uns 50 presos de tot l’estat van començar una campanya contra els maltractaments a la presó. La campanya consisteix en un dejuni el primer dia de cada més, acompanyat de denuncies a les institucions responsables de la impunitat (Parlament, Direccio General d’Institucions Penitenciàries, Síndic de Greuges…) i movilitzacions solidàries a fora de la presó. Tot això amb la intenció de difondre la idea de presó tal i com és en realitat: UNA TORTURA.

Per què és una tortura?

Perquè la presó arrenca a les persones del seu entorn afectiu. Destrossa famílies, amistats, amors. Qui es pot reinsertar al món sense carinyo? La reinserció es un frau.

Perquè l’objectiu del sistema penitenciari és doblegar l’individu, fer-lo submís a l’autoritat i a les regles, encara que aquestes siguin profundament injustes.
Perquè per doblegar als reclusos a la seva voluntat, el sistema penitenciari utilitza un subtil mecanisme de càstigs i beneficis, castigant sempre la rebel.lió (encara que sigui justa i justificada) i beneficiant la col.laboració amb el centre (encara que aquest sigui d’una ètica dubtable).
Perquè si el sistema de sancions no funciona, utilitzen mètodes com l’aïllament (22h al dia sol en una cel.la), la medicació forsosa a base de calmants, la desatenció mèdica en cas de patir alguna enfermetat, la violència a base de pallisses i la dispersió dels presos per provocar una caiguda emocional. Tot això amb la finalitat de doblegar la persona a base de patiment.

Perquè la institució penitenciaria funciona com una màfia, els jutges protegeixen als carcellers fent impossible denunciar qualsevol maltractament i donant cabuda a les pràctiques més inhumanes que no estan emparades ni per la seva propia llei.

Qui entra a la presó i per què?

Encara que en teoria la llei es igual per a tots, la realitat es ben diferent. La gran majoria dels reclosos han estat tancats per temes relacionats amb un context de pobresa (robatoris i delictes relacionats amb la droga) conseqüencia d’una injustícia creixent. Si has nascut en un entorn pròsper tens poques possibilitats d’acabar a la presó, ja que poques situacions t’induiran a robar o a traficar amb drogues. I si vens d’un entorn relacionat amb la èlit, si formes part de la maquinaria de l’estat, si tens molta pasta… pots estar tranquil. Pots robar, estafar, i saquejar les arques públiques. Pots fer apologia de la guerra o del feixisme (o sigui, del terrorisme). Pots fer el que vulguis, que l’estatus et dona total inmunitat. Quants poderosos han passat gaire temps a la presó en aquest païs? Tothom sap la resposta.
Aixi doncs, sabem que la llei no és igual per a tots i que les persones preses no estàn recloses per reinsertarse en un món just on tothom i té cabuda, sinó que estan recloses perque la seva situació de desesperació no sigui cap molestia per la ciutadania benestant i benpensant.

A Lleida, un dels quatre presos que estàn portant a cap la campanya està en una situació crítica. El van ficar en aïllament per denunciar una desatenció mèdica, i ja porta un llarg historial de sancions-denuncies-sancions. Les denuncies, però, no arriven mai al jutge (qui ha de ser notificat de tot). Les sancions, si. Els quatre presos tenen les comunicacions intervingudes, i tot amb l’explicació de que “tienen contacto con grupos antisistema contrarios al buen orden del centro”. Des de quan tenir contacte amb gent solidaria amb les persones que reclamen els seus drets és motiu de càstig? Oferir un suport a l’exterior de les presons a uns presos que fan un dejuni mensual es ser “contrario al buen orden del centro”? Fa pudor, pudor a feixisme.

Per tot l’esmentat anteriorment, uns 50 presos en tot l’estat (quatre a Lleida) estàn duent a terme aquesta campanya, tot i les conseqüencies que han tingut (pallisses, dispersió, aïllament). Demanen que s’acabi la impunitat dels carcellers, demanen que s’acabin ja les pràctiques inhumanes. Prou a l’aïllament, prou a les pallisses, prous morts a la presó, prous malalts a la presó.

http://ponentsuportpresxs.tk/